HISTÒRIA DEL CENTRE

 

ÍNDEX

 

1. Origen de l’escola

                       1.1. Intervenció Municipal d’arrendament de l’edifici, l’any 1939.

                       1.2. Nom de la casa pairal.

                       1.3. Noms que rebien les Escoles Nacionals a la postguerra.

2. Relació d’Escoles Nacionals i cens d’alumnes del districte VII, l’any 1963.

3. Evolució del centre i pas d’una escola exclusivament masculina a escola mixta.

4. Funció docent pública al servei del barri de Sants

 

1. Origen de l’escola.

 

1.1. Intervenció Municipal d’arrendament de l’edifici l’any 1939.

 

L’escola PERÚ es troba ubicada al barri de Sants, en una casa pairal situada al carrer Sagunt, números: 90, 92 i 94. El propietari de la mateixa, Sr. Antoni Piera i Comas, molt possiblement dedicat al transport de mercaderies, disposava d’un edifici annex, habilitat per les quadres i d’un gran pati posterior, que li devia facilitar la càrrega i descàrrega.

 

L’Arxiu Històric de Sants es va cremar i no s’han pogut trobar les fonts que desvetllessin la història real del seu fundador.

 

El que sí s’ha trobat documentat és la intervenció Municipal d’arrendament de l’edifici, per tal d’habilitar-lo com a Escola Pública. El Pre-contracte establia la quantitat de 15.600 pessetes anuals, que havien de ser abonades per trimestres avançats, des de primers de juliol de l’any 1939. El contracte definitiu està signat el 16 de setembre del mateix any, pel Sr. Alcalde de Barcelona, Miquel Mateu i Pla i pel Sr. Rafael Vidal i Batlle, administrador amb poders d’Antoni Piera i Comas. Al costat de la data, s’hi llegeix “Año de la victoria”, fent referència directa a la recent acabada Guerra Civil Espanyola.

 

1.2. Nom de la Casa Pairal.

 

Dues fotografies de l’edifici, datades: el 28 d’octubre de 1956 i el 5 d’octubre de 1969, porten com a títol: CAL ROS del MAYOL, carrer Sagunt, número 92 i són del Foment d’Obres i Construccions de la ciutat.

 

1.3. Noms que rebien les Escoles Nacionals a la postguerra.

 

Les Escoles Nacionals que obriren les seves portes durant la postguerra tenen en la seva toponímia referència explícita al conflicte bèl·lic sofert des de l’any 1936 al 1939. Així tenim: CALVO SOTELO, VÍCTOR PRADERA, URUGUAY, PERÚ, etc.

2. Relació d’Escoles Nacionals i cens d’alumnes del districte VII, l’any 1963.

 

Segons una publicació de l’Institut Municipal d’Educació de l’any 1963, de l’Ajuntament de Barcelona, on es troben relacionades totes les Escoles Nacionals del districte VII, així com el cens dels seus alumnes, podem llegir:

 

Escuelas Nacionales.

ESCUELA GRADUADA DE NIÑOS, 18 (PERÚ). SAGUNTO, 92-94.

295 alumnos de edades comprendidas entre los 3 y los 14 años.

L’escola era mixta fins als 6 anys i a partir d’aquesta edat, només de nois.

 

3. Evolució del centre i pas d’una escola exclusivament masculina a escola mixta.

 

A partir de la dècada dels anys 1970, les Escoles que tenien els sexes dividits, amb totes les connotacions que això comportava; es modernitzaren i començaren els ensenyaments reglats mixtes que han continuat fins als nostres dies.

 

4. Funció docent pública al servei del barri de SANTS.

 

L’escola PERÚ ha estat sempre al servei del barri de Sants, participant i fent acte de presència en totes les festes, esdeveniments i actes que s’han portat a terme, any rera any. Ha promogut iniciatives de tot tipus per impulsar el desenvolupament dels infants; per promoure la solidaritat entre els pobles, les races i les cultures; per fomentar la seva capacitat creativa; per ajudar-los a desvetllar l’esperit crític que la societat espera d’ells i, en definitiva, ha contribuït i contribueix a formar nois i noies: receptius, respectuosos i responsables pel món de demà.

El Sr. Manuel Ribas i Piera, ens ha enviat aquest correu que complementa la història de l’escola i que aporta noves dades. Li donem l’agraïment per aquesta important col.laboració.

Benvolguts:

Llegeixo a la vostra pàgina web sobre la història de l’escola, que per haver-se cremat l’Arxiu Històric de Sants no s’han pogut trobar les fonts que desvetllessin la història real del seu fundador.

Puc omplir aquest buit. La meva mare a.C.s. portava de primer cognom el de Piera i va néixer l’any 1899 al palauet que ara és l’Escola.

Pel que ella explicava i pel que després he sabut, el meu rebesavi Antonio Piera i Ros, provenia de Can Ros del Mayol, a Les Corts. El seu pare es va casar amb una Ros del Mayol. Cal dir a més que a la família, fins arribar al meu avi matern, n’hi havia molts de rossos i després n’hi ha continuat havent. El meu avi també era ros de cabell.

La família Piera -que està estudiada en un llibret sobre les Masies de Les Corts- entronca amb tres masies, on hi vivien branques del mateix cognom, tots parents. La meva branca és la de Can Bruixa que fins fa poc encara existia i ara ha quedat només el nom del carrer de Les Corts on hi havia la vella masia.

El meu besavi Anton Piera i Sagués va comprar -gravats però amb un cens a favor d’un aristòcrata local- la casa i pati on ara hi ha l’Escola. La finca també incloïa la punta de l’illa entre Sagunt i Burgos i altres terrenys veïns on hi havia quadres pels animals de Foment. Al cap d’uns anys va redimir el cens i en va passar a ser amo.

El meu avi matern, Anton Piera i Jané, amb el seu pare i el seu germà Salvador, foren els fundadors de Fomento de Obras y Construcciones que també explotava unes pedreres a Montjuïc i portava carreus a Madrid principalment amb carros de mules. (Els guarniments de les mules són avui propietat de l’Ajuntament de Barcelona, que va dir que els exposaria).

Després, l’Empresa, sense abandonar el comerç de la pedra, es va anar decantant cap a la construcció (per exemple, l’obertura de la Via Laietana). Els Piera van deixar de ser-ne presidents i gerents cap a final de segle XX, quan van entrar-hi les germanes Koplowitz amb seu a Madrid, on sempre hi havia hagut una delegació.

El meu avi, essent gerent del Foment va deixar de viure-hi l’any 1923, per anar-se’n de lloguer a Barcelona, a l’Eixample (carrer Diputació, casa Garriga i Nogués). Allí se sentia més segur a l’època dels pistoleros que mataven patrons. L’any 1939 la va vendre a l’Ajuntament i d’aquí neix l’Escola.

Els seus hereus foren, en parts iguals, els meus oncles Antonio (que esmenta el vostre paper com a transportista i que fou arquitecte i contractista d’obres), Josep i Antoñita, i la meva mare, Carmen, tots ells difunts i que a.C.s.

Recordo de petit (abans de la guerra civil) haver anat algun diumenge a la que avui és la vostra Escola a recollir joguines que la mare havia deixat quan es va traslladar a Ciutat.

Confio en que aquesta informació us pugui ésser útil per a alguna cosa.

Ben cordialment,

Manuel Ribas i Piera

Barcelona, març de 2009

Escola Cal  Maiol

Ens trobem al barri de Sants, a pocs minuts de la parada de metro Plaça de Sants i de Sants Estació.

CONTACTE

933 31 88 93

escolacalmaiol@gmail.com

Carrer de Sagunt, 92, 08014 Barcelona